La tradició torronaire de la vila d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741 a través d'unes cartes de les famílies nobles d'Agramunt. El Torró d'Agramunt adquireix un gran reconeixement durant els segles XIX i XX. Això és degut, en gran part, al fet que els artesans del torró visitaven les fires i mercats d'altres poblacions.

Més tard l'ofici va patir les mancances de la guerra civil i durant anys es va paralitzar la producció per problemes amb el proveïment de matèries primeres com l'avellana. Superada aquesta època, varen quedar algunes famílies que mantingueren amb la tradició fins els nostres dies.